La
psicologia cognitiva va néixer al mateix temps que l’ordinador
i que la intel·ligència artificial que li serveixen
de font d’inspiració. Per això concep l’esperit
humà com un dispositiu de ‘tractament de la informació’.
Segons
la teoria behaviorista, dominant a la primera meitat del segle
passat, el pensament podia ser descrit en termes d’un conjunt
de lleis que feien dependre el nostre comportament del context.
La psicologia científica havia de recolzar-se, doncs, tan
sols en el que podia ser objecte d’una observació
directa i objectiva. En conseqüència els nostres desigs,
creences o estats mentals estaven exclosos de les investigacions
dels psicòlegs. La ment era una ‘capsa negra’
i només podíem conèixer la conducta.
Però
les tesis behaviorismes van fracassar a l’hora d’explicar
les capacitats de resolució de problemes i de comprensió.
Aquestes dues activitats suposen que nosaltres disposem d’un
model de coneixement i que hi ha alguna manera en què es
fa servir aquest model a l’hora de prendre decisions per
a l’acció.
Entre
1930 i 1950 nombrosos investigadors van començar a treballar
en la manera d’adaptar la teoria de la informació
a l’estudi de la ment. La teoria de la informació
estableix que tota funció calculable (és a dir,
que se li poden trobar solucions) és programable amb un
dispositiu artificial gràcies a una desena tan sols d’instruccions
de base. Aquesta tesi havia estat avançada l’any
1936 per Alan Turing (1912-1954) i constitueix la base de la teoria
de Church-Turing.
Durant
la dècada de 1940 molts psicòlegs, entre els quals
hi havia Edward Chace Tolman, Kenneth Craik i Clark. L. Hull consideraren
que era possible concebre el pensament humà en termes de
representacions i que els comportaments poden ser simulats per
autòmats o robots. L’any 1943 Warren McCulloch i
Walter Pitts feren una descoberta decisiva: mostraren que les
funcions lògiques poden ser realitzades per neurones binàries
a través d’aproximacions de les neurones del cervell.
La intuïció segons la qual el pensament humà
pot ser estimulat en un sistema artificial fou confirmada per
la fabricació del primer ordinador per John von Neumann
(1903-1957), l’any 1945. Les conferències de la fundació
Macy (1942 a 1953) i altres trobades col·lectives ajudaren
a crear una mentalitat pluridisciplinar que les ciències
cognitives han mantingut sempre.
Entre
1955 i 1957 Allen Newell (1927-1992) i Herbert Simon (1916-2001)
realitzaren els primers programes informàtics dedicats
a la modelització d’activitats de resolució
de problemes en l’home, prenent com a model el que fa la
ment quan resol problemes matemàtics o quan juga a escacs.
L’any 1956 George Miller escriu l’article ‘The
magical number seven, plus or minus two’ en què explora
les capacitats i l’organització de la informació
en la memòria que tingué una gran influència
sobretot en l’àmbit de la didàctica.
Si
es demana a un grup de persones que memoritzin un nombre de setze
xifres, moltes ho consideraran quasi impossible i no intentaran
ni fer l’esforç. Vegi’s, per ex., el nombre
1640171419311975. Expressat així sembla difícil
de memoritzar, oi? Però la cosa resulta més fàcil
si el descomponem en grups de quatre xifres i si som capaços
de veure que es refereixen a dates de la història de Catalunya
(1640, 1714, 1931, 1975, guerra dels Segadors, 11 de setembre,
proclamació de la 2ª República, mort del dictador).
Segons Miller això té a veure amb les limitacions
de la memòria a curt termini dels humans, que només
sembla capaç de retenir set peces d’informació
(més dos o menys dos). Per tal de superar aquesta limitació
hem de fer ‘chunks’ (paquets) d’informació
per tal que la nostra memòria pugui emmagatzemar la màxima
informació amb el mínim esforç. Plantejar-se
els límits de la capacitat de processament de la informació
en els éssers humans, és un dels grans mèrits
del cognitivisme.
Més
endavant Ros Quillian introduí la noció de ‘xarxa
semàntica’ que descriu el model d’organització
de la informació en la memòria humana. Gràcies
a aquestes xarxes, les representacions mentals són vistes
com estructures de símbols, lligats els uns als altres
per relacions diverses (una d’aquestes relacions seria ‘és
un tipus de’). Els tractaments cognitius són descrits
per regles d’inferència que permeten navegar per
aquesta xarxa.
El
nom de psicologia cognitiva fou utilitzat per primera vegada l’any
1967 com a títol d’un manual d’Ulric Neisser.
El cognitivisme és avui la teoria psicològica amb
més adeptes arreu del món, combinada i sovint en
debat amb l’aproximació connexionista que de vegades
ha semblat biològicament més plausible.
