UNA ENTREVISTA AMB RAMON ALCOBERRO (UdG / UOC) SOBRE L’EXAMEN DE SELECTIVITAT DE FILOSOFIA
.- Pregunta: Professor Alcoberro, vostè que posa a disposició de tanta gent la seva plana web de filosofia, potser ens podrà explicar ¿per què creu que és important fer exàmens de filosofia?
.- Resposta: Em sembla que Sòcrates a l’Apologia ja diu que no concep una vida sense examen, oi? Viure sense tenir capacitat d’examinar, de preguntar i d’avaluar seria molt trist: no us sembla? Ser ciutadà és ser capaç d’examinar. De fet, com a ciutadans també examinem els polítics cada quatre anys. Cal perdre la por a la paraula “examen”. En la nostra cultura, al menys en la vida pública (la vida privada és una altra cosa), tothom avalua els altres i tothom és posat a prova quasi constantment.
Ja sé que un examen pot semblar difícil -i també sé que hi ha molt profe que fa uns exàmens raríssims, sobre els quals hauria d’actuar la inspecció d’ensenyament sense punyetes–, però en la vida hi ha moltes coses francament molt més difícils que examinar-se de filosofia. Els profes examinem els alumnes i els alumnes de fet també examinen els profes, encara que de dret no se’ls faci gaire cas, dissortadament...
.- P: Potser no ens ha entès o no ens ha volgut entendre; nosaltres volíem preguntar-li per què és important l’examen de filosofia a Selectivitat?
.- R: No em sembla ni més ni menys important que qualsevol altre examen. En tot cas els exàmens de Selectivitat són una forma de repartir uns recursos escassos –les places d’estudiants universitaris– de la manera més justa possible entre la diversa gent i no sempre prou valuosa que les pretén. Un curs universitari val molts més diners dels que pagareu per ell i, en conseqüència, la societat té dret a garantir que hi accedeixin els millors.
Totes les societats tenen el que s’anomenen “rituals de pas”, maneres de dir que algú ha crescut, que s’ha fet adult. Hi ha tribus que envien els joves a caçar un lleó o cultures en que s’avalua la capacitats del joves pel valor que demostren en la guerra. Com que a Europa només hi ha lleons als circs i ara només es fa la guerra al futbol, alguna manera de marcar l’arribada de l’edat adulta s’havia d’empescar el personal. L’examen és poc eficient des del punt de vista de la regulació dels fluxos universitaris perquè les notes del batxillerat pesen massa: jo sóc partidari de no valorar gens la nota que porteu del centre perquè pot ser superior o inferior a la que us mereixeu però la llei és la que és. I en tot cas, com a símbol de creixement i de maduració, la Selectivitat està molt bé.
.- P: Com ha de ser un bon examen de filo?
.- R: Bàsicament s’ha d’ajustar al text que es proposa. En un comentari de text cal mostrar que s’entén clarament el text i que se sap situar dins el pensament de l’autor i de la seva època. L’examen suposadament “ideal” seria aquell que convertís l’avaluador en lector perquè qui l’ha escrit és capaç de fer-ho amb ordre, amb claredat, integrant les diverses idees, posant en clar el vocabulari... En un examen no n’hi ha prou amb haver “empollat”; s’ha d’argumentar i de justificar les idees.
.- P: Fer un comentari de text de filosofia a Selectivitat és com resoldre un problema de matemàtiques?
.- R: La filosofia no “resol” mai res; simplement “ho planteja” tot. Un bon comentari de text ha de mostrar que l’alumne que aspira a ser universitari és capaç de tenir un plantejament clar davant un text. El que s’espera d’un bon examen no és que l’alumne parli com un lloro, sinó que es noti l’esforç que ha fet per plantejar i per treure l’entrellat d’un problema filosòfic. La filosofia no consisteix a respondre “si” o “no” davant un problema. L’acte filosòfic és el que es planteja el “per què” de la resposta.
.- P: Jugar-s’ho tot en un examen és molt fort... no li sembla?
.- R: És que ningú no s’ho hauria de jugar tot en un examen. Al llarg d’un any un professor o una professora ha estat explicant un munt de coses, donant un contingut més o menys ric a la seva classe. La nota s’està jugant a cada hora de classe, en l’atenció al que us expliquen, en el debat que suscita el professor. Aprofito per dir que una persona trista o frustrada no s’hauria de dedicar a l’ensenyament, perquè fa més mal que pedra seca... Els alumnes i la inspecció d’ensenyament heu de demanar que un professor de filosofia sigui engrescador, faci pensar, provoqui idees noves. El que passa és que de vegades hi ha classes molt “pobretes”, alumnes que no s’interessen per res i profes que no es reciclen... és una llàstima.
La classe ha de ser “rica”, què carai! Rica en vocabulari, rica en idees que si no les hagués plantejat el profe mai no les hauries pensat, rica en ganes d’investigar, rica en suggerències i en propostes de lectura, rica en exercicis, rica en complicitat amb els companys ... A la Selectivitat es recull allò que s’ha plantat durant un curs. Un bon profe és “ric” no pas en peles (al menys habitualment), sinó en recursos per fer pensar. A més segur que al llarg d’un curs heu fet molts exàmens. Només es tracta de fer-ne un de més seriós.
.- R: A la Selectivitat de Filosofia sempre fa por la pregunta per l’opinió personal...
.- P: No m’estranya. Tenir opinions personals en aquest país està molt mal vist des de sempre. Per tradició, Espanya és el país dels Inquisidors. I a Catalunya la Universitat de Cervera deia allò tan patètic de “lejos de nosotros la funesta manía de pensar” per fer la rosca a Fernando VII que, a part de ser rei, era un tarat mental. ¿Us podeu imaginar una Universitat que es proposa no pensar? Doncs a Catalunya n’hem tingut com a mínim una, la de Cervera, que ho ha dit per escrit i tot...
La filosofia és una disciplina acadèmica. Això significa que no es pot dir qualsevol cosa, ni es pot dir de qualsevol manera. No tot val. Però la filosofia té un doble sentit: d’una banda és una “disciplina” com qualsevol altra. Per això s’ha de saber què opinaven Plató o Descartes, o qualsevol autor. I s’ha de fer “disciplinadament”, és a dir d’una manera ordenada, avançant pas a pas... Però al mateix temps, la filosofia és un esforç per tal de “pensar per un mateix”. Com en la frase de Kant es tracta de “atrevir-se a pensar”.
S’entén millor això quan es pensa en què implica tocar el violí o el piano. Sense “disciplina” i hores d’estudi no hi ha res a fer. Però només a còpia d’hores no surt un bon músic; a més, cal tenir una mica de capacitat personal, d’originalitat. No hi ha opinió sense informació, em sembla obvi. És a dir que no es tracta d’explicar qualsevol cosa com a opinió personal, sinó de mostrar el sentit d’allò que s’explica a partir d’inserir-ho en una tradició, en una història del pensament, etc.
.- P: Què busca en un examen un corrector de filosofia?
.- R: De sortida, no ens enganyem, és important la presentació i la lletra (això inclou els marges i l’ortografia per infantil que sembli dir-ho aquí!). Sembla de sentit comú però no tothom ho entén. El corrector fàcilment pot tenir un piló d’exàmens per llegir i és un humà, no una màquina. Per tant cal fer-li les coses fàcils. Ara bé; l’important és explicar les coses amb ordre. Ja deia Descartes que el mètode és ordre, és anar pas per pas. Cal mostrar dues coses: coneixement del tema i maduració en l’argumentació. Per això no em valen els exàmens en que un alumne es posa molt subjectiu o em vol explicar la seva vida. “Pensar per un mateix” no és pensar-se que “tot s’hi val” i, a més, “pensar per un mateix” no vol dir pensar tot sol. A la Selectivitat cal reflexionar acompanyats dels filòsofs més significatius, que tenien un vocabulari propi, unes orientacions reflexives, etc.
.- P: Moltes gràcies: per cert: ¿vostè quina nota va treure a Selectivitat?
.- R: Vaig aprovar-la justet; no vaig arribar ni al sis em sembla; i crec que vaig treure un sis i mig de filo. Ningú no és perfecte. Com excusa us diré que sóc de la promoció de 1974/1975 i en aquell temps dedicava molta més energia a lluitar contra Franco que a estudiar. De fet a l’octubre del 1975 el meu grup va “caure” i em van fotre a la presó. Això no té res a veure amb la filosofia, però n’estic molt orgullós. Lluitar contra la gent que impedeix la llibertat és molt més important que ser un empolleta. Per empollar sempre hi haurà temps en la vida però si no lluites per ser lliure no tindràs un futur que valgui res.
