|
ENTREVISTA AMB SINGER PUBLICADA AL DIARI AVUI, 4 JUNY 2003
El controvertit filòsof defensor dels drets dels animals
imparteix un seminari a la Càtedra Ferrater Mora de Girona
Peter Singer reivindica alguns dels drets humans bàsics per
als micos
Jordi Serrat
GIRONA
Animals com ara els micos haurien de veure reconeguts per a ells
alguns dels drets humans més bàsics. Així ho
reivindica el pensador Peter Singer, que és aquests dies
a la Universitat de Girona.
L' assagista australià, autor del títol Animal Liberation,
que l'any 1975 ja va resultar polèmic en desafiar la visió
antropocèntrica arrelada al nostre món, continua lluitant
per la seva causa. La seva reivindicació a favor d'evitar
el dolor de tots els éssers animats podria ser àmpliament
compartida; però l'equiparació que fa en certs aspectes
entre animals i homes xoca tant amb el fonament de les religions
com amb l'humanisme filosòfic.
Des de Girona, on imparteix aquesta setmana el seminari Ethics:
a Utilitarian Approach, organitzat per la Càtedra Ferrater
Mora dins la Facultat de Lletres, Singer detalla els avenços
conquerits a favor del respecte pels animals. El Parlament de Nova
Zelanda, per exemple, ha impulsat els últims anys una llei
que protegeix els ximpanzés, orangutans i goril·les
de ser objecte d'experiments o d'altres pràctiques cruels.
A més, a Europa també hi ha hagut progressos. Com
recorda, el 2012 podria implantar-se en la majoria de països
europeus una mesura per evitar que els animals de granja estiguin
amuntegats en gàbies petites i que siguin sotmesos a altres
maltractaments. Vegetarià per convicció, Singer demana
que els homes deixem de veure els animals com a inferiors que utilitzem
com a dietes per menjar o com a objectes de circ i espectacle per
divertir-nos.
Obstinat a reclamar la Declaració Universal dels Drets dels
Grans Simis, el mateix filòsof opina que les diferències
intel·lectuals entre, per exemple, l'home i el ximpanzé
(compartim un 98 per cent d'ADN) no justifiquen que els micos vegin
trepitjats els seus drets: "És clar que els ximpanzés
no tindran mai dret a votar però tampoc els nens voten. I
tanmateix no per això retallem als infants molts dels seus
drets. Alguns drets bàsics humans, com el de no ser torturats,
els haurien de ser reconeguts".
Després de rebre algunes dures acusacions, Singer nega que
ell hagi afirmat que té més dret a la vida un animal
adult que no pas un humà nen, o més un animal que
no un disminuït amb síndrome de Down. "Tot això
ho desmenteixo completament. Jo en cap moment dono més importància
als animals que a determinades persones", remarca. "El
que sí que dic és que cal considerar el patiment de
tots els éssers. I si un nadó neix amb discapacitats
greus que li ocasionen un dolor continu a ell i a la seva família,
s'hauria de plantejar d'acabar amb la seva vida".
Favorable a l'avortament, també subscriu l'eutanàsia
activa si es donen tres supòsits: la sol·licitud del
pacient, l'existència almenys de dos metges que aprovin la
demanda del malalt i que el seu estat sigui irreversible. Unes condicions
que creu que és més fàcil que acabin sent acceptades,
sense que es cometin abusos, en països on hi ha una Seguretat
Social establerta que no als Estats Units, on la medicina és
sobretot privada.
Autor de l'opuscle Una esquerra darwiniana, Singer opina que l'home
és competitiu però també cooperant i que la
cooperació pot portar beneficis al conjunt de la societat.
En el context actual de la globalització, ignora si els humans
tendirem a accentuar els nostres trets altruistes o seguirem una
lluita ferotge entre nosaltres. "No tinc la bola de vidre per
saber què passarà, suposo que hi haurà alts
i baixos i viurem moments amb més cooperació que d'altres",
apunta. "Les institucions socials haurien de mostrar que val
la pensa cooperar. La globalització té elements potencials
perquè hi hagi més cooperació però em
sembla que no hi ha hagut prou esforços".
Crític
amb Bush
Peter Singer viu als Estats Units, on treballa a la Universitat
de Princeton. La seva postura contrària a la guerra de l'Iraq
li ha fet entomar més d'un retret. Per exemple, després
d'expressar la seva opinió discrepant amb el conflicte bèl·lic
a la cadena televisiva Fox, va rebre un bombardeig d'e-mails de
suposats patriotes nord-americans contestant-lo. No per això
es mossega la llengua per carregar contra "una intervenció
unilateral" que jutja com a "injustificada". "Una
guerra només es justifica quan un país és atacat
o quan hi ha necessitats humanitàries com va succeir a Rwanda
i a Iugoslàvia. A l'Iraq, tot i que Saddam és un personatge
terrible, els últims anys no semblava que hagués comès
atrocitats", afegeix.
Singer titlla de "simplista" la teoria del xoc de civilitzacions
de Huntington entre Occident i l'Islam i veu maniqueu el discurs
de Bush. Per això està preparant un nou llibre sobre
la política de l'administració actual de la Casa Blanca
que titularà El president del bé i del mal. "El
conservadorisme compassiu dels republicans dels EUA es basa que
ningú ha de quedar al marge del somni americà. Però
després, a l'hora de la veritat, aquest discurs es contradiu
amb la política aplicada, ja que Bush retalla els pressupostos
dedicats a serveis socials", denuncia Singer obertament.
|
