REGULAR
INTERNET ?
Les
metàfores més conegudes a l’hora de fer estudis
sobre l’impacte social d’Internet, l’assimilen
a una ciutat (Telèpolis) o a un nous país pendent
de colonització (Cibernació). La pregunta sobre
l’estructura i la possible regulació (¿ètica
o jurídica?) d’aquest espai de comunicació,
no hauria de passar per al el valor d’aquestes dues metàfores
a l’hora d’obrir una reflexió que vagi un xic
més enllà de l’enlluernament ingenu sobre
les hipotètiques possibilitats llibertàries de la
xarxa. En poc més de deu anys Internet ha generat prou
anàlisi com per saber que ni tot serà possible (i
no només per raons purament tecnològiques), ni tot
seria desitjable (i no només per raons morals o per interessos
econòmics).
Si
Internet s’urbanitza com una ciutat virtual, llavors caldrà
recordar que a totes les ciutats hi ha barris alts i barris baixos,
avingudes i carrers foscos. Si Internet apareix com un territori
a colonitzar, llavors cal no perdre de vista que el primer que
hi arribi tindrà dret: “a tota la terra que ell i
la seva família puguin llaurar”, com deien les antigues
lleis del Far-West. Talment com arreu, hi haurà també,
per exemple, delicte i negociants sense escrúpols. Però
seria bo no oblidar que el “cibercrim” i el “cibersexe”
no han estat provocats per Internet, ni potenciats especialment
per la xarxa. Com a molt són la forma nova d’antics
problemes. La prostitució, per exemple, era “l’ofici
més vell del món” molts mils d’anys
abans del naixement d’Internet. I, per tant, no hauria d’estranyar
que a les llistes de webs més consultades que publiquen
els cercadors (a Catalunya és exemplar el “nosaltres.com”),
la majoria siguin de contingut sexual. Internet no canvia la naturalesa
humana, sinó que fa possibles altres formes d’expressió.
Per això, cal no oblidar-ho, mai no serà “el
mitjà” únic, sinó un més –molt
important– entre d’altres.
Cal
ser, però, conscients que Internet obligarà a una
nova comprensió del fet cultural. Conceptes com el de “dret
d’autor” no tenen sentit a la xarxa, perquè
senzillament tots som autors. Això serà terrible
per a algunes indústries culturals (disc, llibres) i acabarà
amb alguns falsos prestigis. Internet fa trontollar velles formes
de saber i deixa, per tant, sense fonament, algunes eines del
poder. Això demanarà, òbviament, una regulació
jurídica a nivell mundial. Però seria bo que no
es fes al marge, ni en contra, dels usuaris d’una xarxa
que fins ara s’han (auto) organitzat passablement bé.
Administrador de la web de filosofia www.alcoberro.info.
Professor associat d’Ètica a la Universitat de Girona,
consultor a la Universitat Oberta de Catalunya, coordinador del
Grup Ètica i empresa a l’Institut de Tecnoètica,
Fundació Epson.
