HENRY
DAVID THOREAU
Cronologia
1812:
John Thoreau (1787-1859) es casa amb Cynthia Dunbar (1787-1872),
filla del coronel Elisha Jones, ric propietari i posseïdor
d’esclaus. Els catorze fills del coronel havien lluitat
a favor dels anglesos en la revolució.
12
de juliol de 1817: Neix David Henry Thoreau a Concord,
Massachusetts, (va canviar l’ordre dels dos noms l’any
1837).
1818:
Il.linois és admès a la Unió, que a partir
d’ara estarà composta per onze estats esclavistes
i onze lliures. La família Thoreau s’instal•la
a Chelmsford (Massachusetts), on el pare transfereix el seu comerç.
1820:
La propera admissió de Missouri en la Unió americana
amenaça amb instal•lar a la Cambra de Representants
una majoria favorable a l’esclavisme. S’arriba a un
acord de compromís que admet l’esclavatge per sota
dels 36º 30” de latitud.
1821:
Missouri entra a la Unió. La família Thoreau s’instal•la
a Boston i Henry David comença a anar a l’escola.
1822:
Visitant la seva àvia a Walden, descobreix l’estany
de Men.
1823:
El president James Monroe (1817-1825), formula la seva cèlebre
doctrina: «Amèrica per als americans». Al març
la família Thoreau s’instal•la a Concord, viuen
d’un negoci de fabricació de llapis, aprofitant una
mina de grafit.
1826:
James Fenimore Cooper (1789-1851), publica L’últim
dels mohicans, la primera novel•la en què es parla
clarament del genocidi contra el poble nadiu americà.
1828:
Henry David i el seu germà gran John es matriculen a l’Acadèmia
de Concord, un centre que prepara per anar a la Universitat. Hi
aprenen llatí, grec i francès.
1831:
Revolta d’esclaus a Virgínia. William Lloyd Garrison
(1805-1879) funda The Liberator, òrgan dels abolicionistes.
1833:
Abolició de l’esclavatge a tot l’Imperi britànic.
Henry David es matricula a Harvard gràcies a una beca.
Ralph Waldo Emerson (1803-1882) –catorze anys més
gran que Thoreau– torna del seu viatge per Europa i s’instal•la
a Concord, on aglutina un important moviment intel•lectual.
En un o altre moment formaran part de l’Escola de Filosofia
de Concord personalitats com Amos Bronson Alcott (el pare de Louisa
May Alcott), Margaret Fuller (una de les primeres feministes nord-americanes),
el novel•lista Nathaniel Hawthorne i, en certa manera, el
poeta Walt Whitman, a més d’Emerson i els germans
Thoreau.
1835:
Thoreau sent a parlar del transcendentalisme.
1836:
Matança de Fort-Alamo. Emerson publica Nature que esdevé
el text crucial del transcendentalisme.
1837:
Thoreau es llicencia a Harvard, però es nega a pagar un
dòlar pel Diploma oficial. Pronuncia en l’acte de
llicenciatura el discurs, L’Esperit comercial dels temps
moderns, que conté l’essencial de la seva actitud
rebel davant la societat. La cunyada d’Emerson el presenta
al gran home. Thoreau comença a fer classes a l’escola
pública de Concord però dimiteix al cap de dues
setmanes perquè rebutja els càstigs corporals. El
22 d’octubre inicia un Diari que mantindrà al llarg
de tota la seva vida.
1838:
Primer viatge a Maine. Obre amb el seu germà John una escola
privada a casa seva.
1840:
Thoreau col•labora a la revista transcendentalista The Dial.
La First Parish Church, església de Concord, l’inscriu
com a un dels seus membres, sense que ell ho demani, i es nega
a pagar-los el delme religiós obligatori.
12
de gener de 1842: John Thoreau, el germà més
prometedor de Henry, mor del tètanus.
1843:
Marxa a Nova York per intentar impulsar la seva carrera literària
i durant vuit mesos treballa com a preceptor dels nebots d’Emerson.
Coneix Henry James i Horace Greeley (1811-1872), periodista i
futur candidat a la presidència de nord-americana, que
serà més o menys el seu agent literari. Enyorat,
torna a Concord.
1844:
Thoreau comença a llegir la Bhhagavad-Gitâ.
1845:
Decideix anar a viure sol al bosc. Amb l’ajut d’Emerson
i d’altres amics, construeix una cabana de fusta de pi a
Walden i s’hi instal•la el 4 de juliol. Hi restarà
dos anys, dos mesos i dos dies.
1846:
Guerra de Mèxic (1846-1848). Quan abandona momentàniament
el seu retir de Walden per anar al poble a cal sabater, Thoreau
és empresonat i passa una nit al calabós (23 o 24
de juliol de 1846) perquè des de 1842 es negava a pagar
impostos a un Estat que admet l’esclavatge i que fa la guerra.
Quan Emerson el va a visitar es produí la cèlebre
anècdota en què aquest li pregunta: “Què
fa vostè aquí a dintre?” i Thoreau respongué:
“... i què fa vostè aquí a fora?”.
Els amics paguen la multa i l’afer s’atura.
1847:
Thoreau abandona la cabana.
1849:
Helen, la germana gran de Thoreau i abolicionista militant,
mor de tuberculosi. Publica La desobediència civil, el
seu text polític fonamental, que ha influït en la
teoria del pacifisme i fou la font d’inspiració per
al Mahatma Gandi, Lanza del Vasto i Martin Luther King, entre
d’altres.
1850:
Thoreau comença a treballar com a agrimensor, la seva professió
reconeguda. Entre aquest any i 1852, escriu la conferència
Walking [Caminar], un dels textos bàsics de l’ètica
ambiental, i una de les seves conferències de més
èxit.
1851:
Herman Melvile publica Moby Dick.
1853:
Thoreau participa activament en la xarxa que ajuda els esclaus
a fugir al Canadà, en l’anomenat ferrocarril subterrani..
El 3 de gener escriu al seu Diari que estima la natura perquè
no és humana i perquè ningú no la controla
encara. Quan l’Associació per al progrés de
les Ciències li envia un qüestionari per saber quines
són les seves activitats científiques respon que
és un místic, un transcendentalista i un filòsof
de la natura.
1854:
Envia finalment a l’editorial Tichnor and Fields de Boston
la versió definitiva –la setena redacció–
de Walden o la vida als boscos, en què explica la seva
experiència de self-reliance [autosuficiència] alhora
vital i moral. D’ençà de 1862 el títol
del llibre serà només Walden. Tres mesos després
de la publicació del llibre escriu la conferència
«What Shall it Profit», que pronuncia a Providence
(Rhode Island), el 6 de desembre. D’aquest text en sortirà
Life without Principle [La vida sense principi], seu el text filosòfic
més important, que tracta de la relació de l’home
amb ell mateix i amb els altres i en què recomana amb un
joc de paraules: «No llegiu “El Temps” [The
Times], llegiu L’Eternitat». El text es publicà
pòstumament. Amb motiu del Dia de la Independència
(4 de juliol) pronuncia el seu discurs «L’esclavitud
a Massachusetts», que publica The Liberator, el dia 21 del
mateix mes.
1855:
1ª ed. de Fulles d’herba de Walt Whitman.
1857:
A finals de l’hivern, el “capità” i guerriller
antiesclavista John Brown visita a Concord el seu amic F.B. Sanborn
i possiblement Thoreau el coneix allí. Brown tornarà
a Concord el 7 de maig de 1859 i s’entrevistà amb
Emerson i Thoreau. Aquest mateix any John Stuart Mill publica
Sobre la llibertat i Darwin L’origen de les espècies.
1859:
Revolta de John Brown (batalla de Harper’s Ferry amb 16
morts, contra l’exèrcit federal que volia recuperar
un arsenal requisat per Brown). El capità Brown és
capturat, sotmès a consell de guerra i penjat la matinada
del 2 de desembre. Thoreau pronuncia una vibrant Apologia de John
Brown, primer a Concord (30 d’octubre) i després
a Boston i a Worcester.
1860:
Abraham Lincoln (1809-1865) és escollit President. Secessió
de Carolina del Nord. A finals d’any cau malalt de bronquitis
que deriva en quelcom més seriós.
1861:
Inici de la guerra de Secessió.
6
de maig de 1862: Mort per tuberculosi de Henry David
Thoreau, a les 9 del matí. Pòstumament es publiquen
(a Atlantic Monthly, nº 9, juny de 1862) les seves conferències
Walking [Caminar] i Life without Principle [La vida sense principis]
(Atlantic Monthly, nº 12, octubre de 1863).
1906:
Primera edició de les seves Obres Completes en vint-i-un
volums, dels quals setze de Diaris.
Ramon
Alcoberro - PUBLICAT COM A APÈNDIX EN LA TRADUCCIÓ
CATALANA DE WALDEN O LA VIDA ALS BOSCOS, Símbol Editors,
2006, Sant Cugat del Vallès. Traducció d’Anna
Turró i Armengol; pp. 343-349.
