50
RAONS PER A ESTIMAR WITTGENSTEIN
Roland
JACCARD
Roland
Jaccard és un dels més significats filòsofs
francesos contemporanis, autor de llibres com La Temptació
Nihilista (1989) i El Cementiri de la Moral (1995). Aquest text
és el darrer capítol del seu breu assaig: L’Enquête
de Wittgenstein. (PUF, 1998).
Traducció
de R. Alcoberro.
Més
materials sobre Wittgenstein a: http://www.defezweb.net
1.
Perquè el paper que més li agradava era el d’aristòcrata
fracassat.
2.
Perquè mai no va escriure «Heil Hitler» com
Heidegger, ni va ser company de viatge del partit comunista com
Sartre.
3.
Perquè creia en l’amistat. Un amic, deia, és
algú a qui es poden endilgar quilòmetres de “non-sense”.
4.
Perquè el fantasma d’Otto Weininger, profeta atormentat
i suïcida de l’odi a si mateix, l’acompanyà
fins a la mort.
5.
Perquè va repudiar l’herència familiar que
el feia un dels homes més rics d’Europa.
6.
Perquè un dels rars consells morals que donava als seus
alumnes era: «En la vida no s’ha de fer nosa».
7.
Perquè calia bé prou algú par a netejar els
estables d’Àugies del món intel·lectual.
Wittgenstein sempre va sentir-se sorprès d’haver
estar designat per a aquesta tasca.
8.
Perquè quan Bertrand Russell li anuncià que anava
a crear una Organització mundial per la Pau i la Llibertat,
Wittgenstein feu un riure burleta. «Suposo –digué
aleshores Russell– que vosté s’estimaria més
fundar una Organització mundial a favor de la Guerra i
l’Esclavatge». I Wittgenstein s’hi mostrà
calorosament d’acord: «Si, preferuria més aviat
això».
9.
Perquè proclamava que el filòsof no és ciutadà
de cap comunitat d’idees. És aquesta mateixa estrangeria
radical el que en fa un filòsof.
10.
Perquè aconsellà a l’editor del Tractatus...
afegir al llibre una dotzena de fulls en blanc perquè el
lector hi pogués escopir-hi el seu odi per no haver-lo
entès. Igualment li suggerí que imprimís
a la coberta la data i hora de naixement per tal que els qui creuen
en l’astrologia poguessin establir el seu horòscop.
11.
Perquè el seu ideal era concentrar un núvol de filosofia
en una gota de gramàtica.
12.
Perquè es preguntava contínuament: què fer
quan algú té un cert talent i aquest talent comença
a desaparèixer. No val més desaparèixer amb
ell?
13.
Perquè quan va saber que patia un càncer
de pròstata, el que el desolà no fou el diagnòstic,
sinó que el metge li digués que hi havia una teràpia
eficaç: «No tinc cap ganes de continuar vivint»
li confessà.
14.
Perquè deia: «Les meves reflexions són com
aquests anuncis que es posen als llocs de venda de bitllets en
les estacions angleses: “Is your journey really necessary?”
Com si algú, llegint això hagués de dir:
“On second thoughts, no”».
15.
Perquè mai no va portar corbata.
16.
Perquè considerava la bomba atòmica com un medicament
amargant però saludable.
17.
Perquè, fidel en això a Schopenhauer, considerava
criminal fer nens, explicant un dia a una joveneta enamorada d’ell
que això volia dir senzillament, de fet, portar un ésser
de més a aquest món miserable. Considerava igualment
que, de totes maneres, els éssers humans viuen massa.
18.
Perquè tenia una consciència exacerbada dels seus
pecats, sense cap esperança de redempció. No es
podia imaginar Déu de cap altra manera que com un jutge
implacable.
19.
Perquè trobava vulgar tota forma d’argumentació
filosòfica. No volia, confià a Russell, embrutir
una flor amb les mans cobertes de fang.
20.
Perquè es plantejava la qüestió: «On
va el present quan esdevé passat i on és el passat?»
Vet aquí, deia, una de les fonts principals de dificultats
filosòfiques.
21.
Perquè hi ha estranyes afinitats entre Wittgenstein i Thelonius
Monk. No es poden imitar ni l’un ni l’altre –són
massa complicats, massa personals. Són dos músics
del silenci.
22.
Perquè Ingerborg Bachmann li va dedicar la seva tesi de
doctorat.
23.
Perquè Isabelle Huppert dóna un curs sobre Wittgenstein
a “Malina”, el film de Werner Schroeter.
24.
Perquè el film de Michel Hancke: “71 fragments d’una
cronologia de l’atzar” està directament inspirat
per la seva filosofia; i el de l’anglès Derek Jarman,
titulat “Wittgenstein” és la seva biografia.
25.
Perquè veia en Freud un dels grans demiürgs estètics
de la modernitat, que no tan sols ha canviat la nostra mirada
sinó que ha creat un ull nou.
26.
Perquè deia que en filosofia guanya la cursa qui és
capaç de córrer més lentament. O també
qui arriba el darrer a la meta. «Els filòsofs, va
escriure, s’haurien de saludar entre ells d’aquesta
manera: “Pren-te temps”».
27.
Perquè quan li preguntaven perquè feia filosofia
responia que no servia per a res més i que, a més,
filosofant tan sols es feia mal a si mateix.
28.
Perquè tenia el sentiment profund d’estar de més
en aquest món i sentia vergonya de no gosar suïcidar-se.
29.
Perquè era de la mateixa família que Louise Brooks,
una altra schopenhauriana inscrita a l’Escola de la Renúncia,
que preguntava als vianants si podien indicar-li el camí
de l’infern i que cremava les seves confessions per por
d’entabanar-se ella mateixa.
30.
Perquè preferia les novel·les dolentes a les bones
–els seus pressentiments ombrívols estaven justificats–
i perquè aquesta frase de Gottfried Keller figurava entre
les seves citacions predilectes: «No oblidis mai, quan tot
va bé, que res no obliga a què sigui així».
31.
Perquè en una conferència memorable va amenaçar
Karl Popper amb un atiador.
32.
Perquè sense ell no s’hauria escrit “El Nebot
de Wittgenstein”, aquesta obra mestra de Thomas Bernhard.
33.
Perquè considerava absurd llegir articles de filosofia
a la cèlebre revista “Mind” quan hi havia molta
més substància a les novel·les de lladres
i serenos publicades per Street and Smith.
34.
Perquè una de les seves expressions predilectes era: «Leave
the bloody thing alone» [“No emprenyis això”],
que pronunciava en un to d’èmfasi solemne, i que
significava, si fa no fa, que les coses ja estaven bé com
estaven i que, sobretot, no calia intentar de canviar res.
35.
Perquè quan acabava una de les seves classes se n’anava
pitant al cine més proper a veure un western o una comèdia
musical. Sempre s’asseia a la primera fila.
36.
Perquè tenia consciència que el treball en filosofia
és, abans que res, un treball sobre un mateix. Tan sols
s’escriu des de l’alçada en què s’està.
37.
Perquè donava aquest consell: «No juguis mai amb
les fondàries d’altri!».
38.
Perquè deia: «Sobre tot, que no et faci vergonya
proferir absurditats! Tan sols has d’estar atent a la teva
propia absurditat».
39.
Perquè menyspreava l’ensenyament de la filosofia
a la universitat, del qual deia: «que no podia ser un treball
honest sinó per un autèntic miracle».
40.
Perquè era un expert en l’art de resistir al joc
trampós dels discursos. Si Diògenes refutà
el llenguatge dels filòsofs a través del llenguatge
dels pallassos, Wittgenstein va encendre la foguera de les nostres
vanitats filosòfiques.
41.
Perquè detestava la vulgarització filosòfica
que porta la gent a creure que comprenen el que no poden comprendre.
42.
Perquè, amb més de cinquanta anys, encara era capaç
de viure històries d’amor horriblement complicades
amb jovenets.
43.
Perquè considerava que és molt més difícil
i més digne pensar, o intentar pensar, la pròpia
vida que resoldre problemes de lògica. De què serveix
ser un lògic, si encara no s’és un home? es
preguntava.
44.
Perquè era un monjo mancat, cosa que no ha escapat al seu
millor biògraf... amb el cognom predestinat de Monk.
45.
Perquè va provocar la còlera de Gilles Deleuze que,
metamorfosejat de procurador, l’acusà de voler assassinar
la filosofia.
46.
Perquè durant la Primera Guerra Mundial es va oferir voluntari
per a les missions més perilloses. Pensava que la por neix
d’una concepció falsa de l’existència.
A les trinxeres llegia Tolstoi, Schopenhauer i Nietzsche.
47.
Perquè deia que només pensant coses més boges
que els filòsofs es poden resoldre els seus problemes.
48.
Perquè convidat a donar una conferència al Cercle
de Viena, cau del positivisme més radical, preferí
llegir els poemes místics de Rabindranath Tagore.
49.
Perquè pensava que estar assedegat d’honors és
la mort del pensament.
50.
Perquè respongué a Russell que el dissuadia de viure
tot sol durant dos anys a Noruega, que prostituïa el seu
esperit parlant amb gent intel·ligent: «Jo lo vaig
dir que hi havia molta ombra, explica Russell, i em va replicar
que detestava la llum. Jo li vaig dir aleshores que estava boig
i ell em digué: “Déu me’n guard de la
salut mental”». Tot Wittgenstein està en aquesta
frase.
